Cartells? No, gràcies

Ja som a la recta final de la campanya del 12-M, amb aquest prop de 25% d’indecisos que els partits intenten mobilitzar per evitar la repetició electoral. I, com en cada campanya, reapareix la qüestió –marginal, si voleu, però per mi reprovable– de la invasió de cartells i pancartes pels carrers dels nostres pobles i ciutats. Algun efecte deurà tenir sobre la decisió del ciutadà aquest desplegament anàrquic de màrqueting electoral en vorals, fanals i rotondes, perquè si no, no s’entén el desfici per empaperar, literalment, els municipis a cada cita amb les urnes. Ignoro si hi ha cap normativa que reguli la distribució d’aquest material propagandístic, però el que sí que puc constatar és la degradació a què sotmet el paisatge urbà. Tan poc ens importa l’estètica de la via pública que acceptem resignadament que ens l’empastifin a cada convocatòria electoral? No deu ser per falta d’alternatives com, per exemple, habilitar plafons on concentrar l’enganxada dels cartells. Temo, però, que el problema té arrels més fondes. Va, també, del nostre conformisme davant l’especulació urbanística i de la consideració que ens mereix l’espai públic en general, per no parlar del maltractament a què condemnem el patrimoni arquitectònic en nom d’una modernitat mal entesa.