Llavors en terra batuda

Escrivia fa un temps que 8 de març ho és cada dia, i afegiria ara que en qualsevol àmbit, per molt que les desigualtats de gènere n’hagin esbiaixat uns quants. En una campanya electoral farcida de paraules salvadores, penso en quantes seran paper mullat a partir de dilluns, i per contrast, en el meravellós exemple que he viscut fa poc en un escenari on el pes masculí és tradició: el de l’esport, en el meu cas el tennis. Sé de què parlo, n’he estat periodista gairebé quaranta anys, comprovant com l’economia, l’atenció mediàtica i el prestigi s’hi decantaven de molt. Direu: és clar, és el que més ven. Però, no és el peix que es mossega la cua? Si sistemàticament afavorim un cantó serà el que més possibilitats tingui de progressar. I què hi té a veure la reflexió amb el món quotidià? Doncs força. Perquè tot comença en gestos que es propaguen en cercles com l’energia de la pedra que tirem a l’estany. Per això m’ha reconfortat constatar que la federació catalana compleix amb fets la promesa d’impulsar les competicions femenines internacionals a casa nostra, i a més descentralitzar-les dels habituals focus de poder. En un mes ha organitzat al CT La Bisbal el Solgironès, i a Lleida el Catalonia Open, ambdós de categoria WTA-125.000 dòlars. Traslladar els referents esportius a allò que passa al carrer és una via lenta i costosa, però efectiva. Per aconseguir-ho, la fórmula és vella, no té secrets: si volem miralls com les gironines Paula Badosa i Marina Bassols, calen tornejos a Catalunya perquè les nostres joves s’enfrontin a jugadores de nivell, una gran fita per a una entitat com la FCT, que es baralla constantment amb mancances de caixa. Al final, la junta directiva de Jordi Tamayo aplica una coherència de la qual empreses i institucions haurien de prendre exemple: si a l’organigrama professional hi ha un munt de noms en femení com Pilar, Katy, Imma, Sílvia, Isabel, Marta..., per què al terreny de joc la proporció de recursos hauria d’estar tan descompensada? Elles als despatxos i ells a les pistes? En cadascuna de les feines que he entomat, sempre he trencat aquesta tàcita imposició. Estic contenta que avui en el tennis català li puguem cantar la bola com a bona, ja que el compromís del president de naturalitzar la figura de la dona, dins i fora dels despatxos, va endavant.