Els motius dels indecisos per no votar

Diuen els que es dediquen a fer càlculs electorals que a pocs dies dels comicis catalans encara hi ha un 40% de població que no té ni punyetera idea de quina opció triarà, si és que finalment opta per votar. Si analitzo el meu entorn més o menys proper, restant els militants d’alguna formació, el percentatge d’indecisos deu duplicar-se. Passo a explicar algunes respostes obtingudes, modificant el nom dels citats. La Maria està tan submergida en les negociacions amb el seu banc per mirar de renegociar una hipoteca que l’asfixia que no vol sentir a parlar de cap altra qüestió. En Sergi sap que diumenge hi ha una convocatòria electoral però ni tan sols té clar què es vota perquè ja fa anys que va decidir que la política no parlava d’ell. En Xavi és independentista des que la seva mare el bressolava però se sent estafat per tots, així que diumenge optarà per fer una excursió a la muntanya i potser mira el resultat a última hora del dia. L’Ana vol votar, no es voldria quedar a casa, però no troba cap opció que la representi, ni tan sols rescatant aquella pinça que en anteriors ocasions l’ha salvat. L’Usman no pot tenir més ganes de votar i té força clar quin seria el seu vot, però, malgrat que fa vint anys que va arribar a Catalunya, la llei no li reconeix aquest dret. La Laura és autònoma, però a aquells que li prometen la lluna en un cove els vol ben lluny i la resta mai li han solucionat els seus maldecaps, malgrat que li van assegurar que ho farien. El Juan treu foc pels queixals quan parla de les dificultats que tenen els seus fills per emancipar-se i la seva ràbia la traduirà diumenge en forma d’abstenció, o a tot estirar de vot nul amb algun missatge incendiari per als polítics. La llista dels del “no votaré perquè tots són iguals” segueix sent interminable.