Fora maldecaps

Vist que, en contra del lema del govern català, l’aigua sí que cau del cel i que, després dels episodis de pluges que s’han succeït des del març i ara que només queden quatre dies comptats per al 12-M, s’ha decidit posar fi a l’emergència per sequera, de totes les dades de despesa, de mesures pluviomètriques i de capacitat i estat dels embassaments amb què ens han inundat els darrers mesos, em quedo amb el número del 10%. És el 10% d’estalvi d’aigua que hem aconseguit individualment a còpia de tancar l’aixeta quan no és imprescindible i de reutilitzar tant com es pugui el líquid excedent, per exemple, de les dutxes. Un hàbit com el que ens va quedar inculcat arran de la pandèmia de la covid, sí, aquell de rentar-se les mans de forma freqüent –això sí, amb l’aigua justa– per esbaldir-nos tots els virus possibles. És el millor que podem fer, no baixar la guàrdia i estar mentalment preparats per quan tornin a venir mal dades, perquè passarà. Arribarà l’estiu i amb ell, la munió de turistes amb el seu consum exagerat. I els termòmetres es dispararan de nou i l’aigua dels pantans s’evaporarà. Però ara, ara rai! Tenim permís per reomplir les piscines, totes les piscines, les públiques i les privades; la nostra i la del veí, si cal. Quin gran maldecap que ens hem tret de sobre!