Jo m’acuso... de terrorista! (3/3)

El Parlament català ha tornat a denunciar, el 19 d’abril, la constant persecució política. Tota una conspiració, contra el procés democràtic independentista català, per part de tots els poders de l’Estat espanyol (rei inclòs), amb l’ajut de les clavegueres policials i els mitjans de comunicació afins; l’operació Catalunya, una autèntica guerra bruta patriòtica espanyola almenys des de la sentència del TC del 2010 contra l’Estatut del 2006, fins als fets de l’estiu i tardor del 2017, sobretot, amb l’excomissari “investigat” Villarejo de protagonista i altres col·laboradors secrets (qui sap si CNI i FBI). Una repressió d’estil borbònic colonial modern, “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”; junt amb el Catalangate d’espionatge polític, fiscal i esportiu català, de rècord mundial, amb i sense permís judicial (lawfare). I per a més inri, amb la mateixa Generalitat també col·laboradora en alguns casos (cas Hasél, entre altres). Per aquesta maquinària del “fango”, he decidit continuar amb el “Jo m’acuso... també de terrorista!” I tal com ho diria el cantautor català de referència universal, Lluís Llach: “Malgrat tot, la gallineta segueix tenint les mateixes idees que abans” (amnistia i llibertat) i “fem del silenci paraula” (referèndum de ratificació o DUI). Seguim, que no parin les eleccions; per a poder constatar, aquí i al món, que de terroristes d’aquesta mena n’hi ha molts més, no han matat ningú i no van encaputxats ni camuflats. Ja prou feina té el Tribunal Penal Internacional (TPI) per condemnar els veritables terroristes com en Putin, Netanyahu i els grups Hamàs, Hezbol·là, Estat Islàmic, amb l’ajut de l’Iran, entre d’altres. Un món més al revés i cada vegada més, si no el capgirem. Pobre del poble si no anem tots a l’una! Pel retorn del MHP, exiliats i represaliats; la força del momentum d’ara, com l’1-O!