La fragmentació política catalana

Fins on volem arribar amb la creació de nous partits polítics a Catalunya? Jo tampoc estic d’acord amb alguns personatges del partit que votaré. Això de trobar defectes puntuals és com buscar l’home o la dona perfecta dels meus somnis, que realment no existeix. Cada persona és un món, i buscant aquesta perfecció inexistent podríem arribar ad infinitum. S’ha de jutjar els partits, com qualsevol altra cosa, en conjunt, sense particularismes que ho arruïnen tot. La Ponsatí, una dona que tinc en molt bona consideració, també n’ha fet un de nou, la Feliu de l’ANC també estava en aquest camí. Crec que ja anem per vuit partits independentistes. Hi ha d’haver un denominador comú per adquirir força en el pensament bàsic, i aconseguir l’objectiu fonamental. La crítica ben raonada és estimulant per tirar endavant, però també algun dia seria agradable escoltar algú que reconegui quelcom ben fet per l’oposició.