Quina és la realitat?

La nit que TV3 emetia el programa entre els candidats de les llistes electorals i cadascun treia pit a la seva manera, es va donar la circumstància que la meva filla va haver d’anar d’urgències per un dolor intercostal. Primer va anar a l’hospital de Sant Pau. Allà li van dir que havia d’esperar set hores, que millor anés a la Creu Roja, que l’espera seria més curta. Aquí, que seria de tres a cinc hores. Al final, el recurs de la mútua privada, on, tot i ser més lluny, quan hi vam arribar no hi havia ningú. Ràpidament ens van atendre, però havia de ser en castellà: el metge en qüestió no entenia el català. És curiós: a la tele tots volen arreglar el país, però al carrer veus la realitat.