Votacions, reflexions, decepcions

Arriben unes noves eleccions i hem de decidir el nostre vot. O no? Mireu, a banda del que ens diguin, prometin o expliquin, al darrere sempre hi ha molta i molta mancança. De veritat, de compliment, de transparència, de proximitat, d’empatia. Falta realitat i compromís, de tots els partits polítics i els seus representants. Podríem entrar en qualsevol àmbit de la societat. Tant li fa. Us parlo, però, de la nostra experiència l’últim mes. Negligència greu en un geriàtric del Pla de l’Estany. Últim mes del nostre familiar amb vida, amb un abandonament de la infermera titular i la inacció de la direcció. Un mes després, no hem aconseguit de cap institució, no ja cap suport, sinó cap acció per aconseguir que s’investigui el cas i demanar responsabilitats, si escau. Ni a l’Ajuntament a què pertany, ni al CAP del municipi, ni a serveis socials, que se’n desentenen, ni al col·legi d’infermeres. Ningú. Tothom mirant cap a un altre costat i tapant informació, de manera totalment alegal. I per descomptat, immoral. Només rebem suport i resposta del Síndic de Greuges, i en les seves mans hi ha la nostra esperança. Polítics, partits, on sou quan les persones us necessiten? És tot una gran farsa? Una gran mentida? No, jo ja no votaré a ningú. Perquè no crec en cap de vosaltres.