De set en set
El fantasma de la nit
Avui acaba la campanya electoral però demà comença una campanya encara més esgotadora: la cursa per formar govern, una tasca encara més àrdua tant pels protagonistes com pels espectadors. Amb les enquestes a la mà el pronòstic és clar: aquest vespre de les urnes probablement en sortirà un resultat ingovernable, sense majories clares i amb una aritmètica endimoniada que només permetrà fer sumes amb calçador o contra natura. Si avui és difícil predir un acord de govern és perquè els partits sobiranistes no sumen prou. Ni tampoc sumen prou els socialistes i els comuns, ni els socialistes i el PP (l’aliança que va fer Collboni alcalde). I els temps de la sociovergència o el tripartit queden enrere: entregar ara la presidència a un PSC insensible amb la llengua i la nació i quan encara perdura el record del 155, tindria per a Junts i ERC un desgast electoral que no poden assumir. És per això que el protagonista d’aquesta nit no serà pas qui guanyi, mal que pesi a Salvador Illa. El protagonista d’aquesta nit serà el fantasma de la repetició electoral, que planarà damunt de formatgets de colors i infografies interactives amb escons que ballen. Amb els resultats d’avui a la mà començarà el compte enrere per escollir president i formar govern, però si cap grup parlamentari és capaç de sumar els suports necessaris en el termini establert, es convocaran automàticament noves eleccions. Unes noves eleccions que només tindran un avantatge: encara que els resultats siguin semblants, els pactes que ara són forçats ja no ho semblaran tant. Tant de bo l’escrutini d’aquest vespre em desmenteixi.