Catalunya se la juga avui

L’independentisme català se la juga en les eleccions d’avui al Parlament, que estaran també marcades per l’elevat percentatge de votants indecisos i pel vot ocult que pot generar un augment de la ultradreta. Conscients que aquesta vegada més que mai el nou govern dependrà sobretot de les aliances posteriors que es puguin teixir i no tant del triomf de la nit electoral, els candidats han focalitzat molt els seus missatges en aquesta qüestió, fins al punt de subscriure, tots els partits menys el PP i Ciutadans, el compromís solemne de treure de l’equació tant Vox com Aliança Catalana. El PSC, amb Salvador Illa al capdavant, és el principal favorit segons les enquestes però l’evidència que el nou hemicicle serà un trencaclosques complicat ha dut les diferents forces a modular les seves posicions sense tancar del tot la possibilitat de pactar per aconseguir la presidència. Això pot configurar parelles estranyes o fins i tot tripartits, ja en tenim exemples estrambòtics en altres escenaris, però el repte principal d’ERC i Junts serà retenir la majoria sobiranista. És evident que, si els números permeten altres combinacions, l’unionisme intentarà impedir-ho, encara que aquesta hipòtesi tingués conseqüències per a la continuïtat del govern a escala estatal. Aquestes, com ha passat els darrers anys, no seran tampoc unes eleccions normals. L’onada de repressió posterior a la celebració del referèndum de l’1-O ha obligat el candidat de Junts, Carles Puigdemont, a fer els mítings a l’exili i es manté la incertesa sobre què li pot passar quan finalment travessi la frontera per tornar a casa. Tampoc ha estat una campanya estrictament catalana perquè els cinc dies de reflexió de Pedro Sánchez o l’OPA hostil plantejada pel BBVA sobre el Banc Sabadell han despullat els interessos d’espanyolitzar-la. Curiosament tampoc ha estat una campanya durant la qual s’hagi parlat gaire d’independència, perquè s’ha posat més l’accent en els possibles pactes. Alhora una vegada més els candidats han estat incapaços d’interpel·lar els joves, ara precisament que es detecten intencions de vot cap a partits xenòfobs i racistes. Per això també cal anar a votar, per deixar clar qui volem frenar.