Ferrer i Guàrdia a l’Alguer

Després dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona, en l’estiu del 1909, durant la qual Francesc Ferrer i Guàrdia, amb altres presoners, és afusellat a Montjuïc, a l’octubre del mateix any aqueix fet fa nàixer en diverses parts del món centenars de manifestacions de protesta.

També a l’illa de Sardenya, lo 17 d’octubre del 1909, s’organitzen diverses manifestacions de denúncia, en particular en les ciutats de Càller, Sàsser, Ozieri, Témpio, Terranova (actual Olbia) i l’Alguer. Partits polítics i associacions sindicals, maçòniques, anàrquiques i altres organitzen manifestacions públiques de condemna contra el poder espanyol que ha decidit l’afusellament de l’anàrquic Ferrer, però també contra l’Església, autora (artífex) principal del “crim”, segons els autors de les manifestacions.

A l’Alguer, diversament de les altres ciutats de Sardenya, són los representants de la burgesia i de les associacions maçòniques (en la ciutat algueresa del 1871 és ben forta la presència d’associacions maçòniques) i anticlericals que organitzen un comici de protesta al teatre cívic de la ciutat.

L’assemblea és molt participada, amb la presidència de Gaetano Adami, secretari del municipi de l’Alguer, i dels representants de l’associació algueresa Circolo Anticlericale, la presència del síndic de la ciutat, Battista Sartore i d’un gran nombre de notables, però també de carabiners que controlen l’assemblea però sobretot protegeixen la seu del bisbe, que se troba en la mateixa plaça del Teatre.

Segon les notícies dels diaris del temps, no hi són a la manifestació de l’Alguer presències d’organitzacions anàrquiques o polítiques, com aquelles de Sàsser, Ozieri i Témpio.

Lo president Adami, en obertura de l’assemblea al teatre cívic de plaça del Bisbe, declara que “l’Alguer no oblida la sua origen catalana i més d’altres ciutats ha de fer sentir la sua veu de condemna contra aqueix crimin fet del successor de Felipe II que ha versat la sang innocent de Francesc Ferrer”. Després d’Adami hi són diversos intervents com aquell de Carmen Dore, secretari de l’Agrupació Catalanista La Palmavera, i la manifestació acaba amb crits contra Alfons XIII i els jesuïtes.

L’assemblea acaba amb un ordre del dia de condemna i amb una proposta de dedicar un carrer de l’Alguer a Francesc Ferrer i Guàrdia. Dos anys després lo municipi decidi de dedicar un carrer a la part nova de la ciutat a Francesc Ferrer i Guàrdia, segon lo que havia decidit l’assemblea del 17 de octubre del 1909. Després de 22 anys i en plena dictadura feixista, lo podestà de l’Alguer treu lo nom al carrer dedicat a l’anàrquic català perquè recorda una persona amb “sentiments anticlericals”, i posa el nom de Via IV Novembre (1918) dia de celebració de la victòria i de la fi de la Primera Guerra Mundial.

Un cas de censura en la toponomàstica urbana, un error no sol polític ma sobretot social i històric, un fet que pensem sigui necessari recuperar en la memòria col·lectiva no sol dels algueresos; qui ahir ha proposat aqueix nom, una part de la burgesia i la maçoneria algueresa, ha totalment i forsis voluntàriament blidat aqueix personatge probablement perquè malvist del feixisme i per això no més adequat als interessos de la nova classe política algueresa.