Votar

És cert que els ciutadans estem votant per sobre les nostres possibilitats. Votar, però, ni ha de ser un maldecap ni un retret. És un dret que tenim tots els ciutadans i que cal exercir sempre que se’ns convoqui a les urnes. Menys valorat per les noves generacions, que han viscut sempre en aquesta normalitat, els més grans és bo que ens recordin sovint què suposa viure en una dictadura, sense veu ni vot, amb el cap cot i sota una repressió feixista. És bo que ens ho recordin, tant sovint com faci falta, ara que les formacions d’ultradreta emergeixen de sota les pedres, al nostre país però en una onada extremadament preocupant arreu d’Europa.

Votem per sobre les nostres possibilitats perquè l’aritmètica sortint de les urnes provoca que, a les formacions polítiques, els exploti el cap. Acostumats a alternances de majories, la nova política imposa acords i aliances, a voltes extremadament complicades, certament. I aquesta nova dinàmica que obliga a cedir, a negociar, al diàleg, i que desterra les polítiques de tirar pel dret, d’imposar la teva opinió i de menystenir el rival, és la que ens aboca a concatenar eleccions.

Votem per sobre les nostres possibilitats i el desencís que ha provocat la política ha fet que alguns ciutadans hagin decidit llançar la tovallola. O que estiguin pensant de fer-ho. Quedar-se a casa, com a senyal de protesta o com a signe de desesperança. La bossa d’indecisos creix en cada contesa electoral i les quotes de participació, en termes generals, van a la baixa. Perquè sí, votem per sobre les nostres possibilitats, i és exigible als nostres representants polítics l’acceptació d’aquest nou marc polític en què les majories ja són història. Se’ls ha d’exigir mirada llarga, cintura en les negociacions, mà estesa i diàleg. És indispensable que acceptin que aquestes són les noves regles del joc. Ara mateix no hi ha altre camí.

Estem votant per sobre les nostres possibilitats, sí, però avui estem cridats novament a les urnes. I cal votar, per tot el que està en joc.