Una nit de perdedors

Com que a les nits electorals tothom mira de vendre que ha guanyat alguna cosa (a vegades al preu de fer el ridícul), no voldria que passés per alt la llista de perdedors del 12-M. Perd l’independentisme perquè no suma, i feia molts anys que sumava. Que s’ho facin mirar. Tots, sense excepció. Perquè els ganivets per l’esquena que volaven des de l’endemà de les eleccions del 27-S del 2015 només han servit per dilapidar una majoria independentista que pot ser que costi una generació sencera tornar-la a construir. Sí, punyalades de desconfiança, de deslleialtat, que donarien per fer una sèrie amb les que conec (i no em vull ni imaginar les que desconec). L’autocrítica de les tres formacions independentistes ha estat pura retòrica i ha desmotivat les bases. El votant que suplicava unitat d’acció elecció rere elecció ja s’ha rendit. La patacada d’ERC no ha enfortit Junts en la mateixa proporció i probablement el votant dels republicans s’ha quedat a casa per inflar el gran guanyador de les eleccions, l’abstenció. Que uns i altres no caiguin ara en la temptació d’un bloqueig que acabaria amb 50 diputats del PSC en una repetició que no convé. Em planto aquí perquè hi ha més perdedors.

Perd Cs, que per fi desapareix del mapa. Va sorgir com un instrument per fomentar l’odi a la llengua catalana i, tot i que no serà al Parlament, no es pot ignorar que deixa un llegat dolorós que costarà d’esborrar perquè la dreta i la ultradreta espanyola han normalitzat l’ús de la llengua espanyola en posicions institucionals i també ho fa el PSC en la seva comunicació. La d’Illa ahir al vespre, sense immutar-se, sense vergonya.

I perdem tots. Perdem perquè a l’extrema dreta espanyola, racista i xenòfoba, s’hi afegeix la seva homòloga catalana. A Europa bufen mals vents per als drets de les persones i Catalunya no en resta al marge. Tant si ho han fet per convicció com si ho han fet per despit, els votants responsables de la dotzena llarga de diputats d’ultradreta ja poden anar explicant als seus fills que –per exemple– es vagin preparant per cuidar-los quan siguin vells perquè en una Catalunya sense immigrants hi haurà feines que no voldrà fer ningú.