Tots cap a casa

Ja ho han vist. Hi hem deixat bous i esquelles, que diria l’àvia Neus. Ara poden girar full. El Parlament s’ha espanyolitzat i s’ha dretanitzat. El procés és dat i beneït. Tan entretinguts que hem estat a eixamplar bases, potenciar el jugadamestrisme, gestionar les coses que interessen als ciutadans i omplir papereres de la història que hem abonat el terreny perquè els socialistes guanyessin per primera vegada les eleccions en vots i en escons. No hi ha més. O repetició electoral o Illa president. Costa pensar que ni el mateix Puigdemont es cregués ahir nit l’aritmètica que s’ha de deduir de la seva esperança en el suport d’ERC i l’abstenció del PSC. L’unionisme no farà el préssec i trobaran la manera de treure la Generalitat als independentistes, com abans li han tret l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Com ha reconegut Aragonès, el resultat ha estat dolent, molt dolent. Per a tot l’independentisme, no només per a ERC. Potser ahir nit no era l’hora ni el moment. Potser calen algunes reflexions i endreçar taules i despatxos. No ens precipitem, d’acord. Però no poden passar gaires hores ni dies abans agafin els trapaus i enfilin cap a casa. Tots cap a casa. Que es busquin sortides i reformulin les seves vides. Ni un, ni dos, ni tres. Moltes de les cares i caparronets del procés han de deixar pas a gent nova. Als partits (tots) i a la poca política institucional que els quedarà. Aquest és el mandat del 12-M! O a mi m’ho sembla!