On és el jovent?
Fa temps que la participació està en crisi, i un dels motius és perquè no hi ha relleu
“La joventut està perduda”, “les noves generacions no s’impliquen en res, no són solidàries”. Aquestes frases lapidàries estigmatitzen el jovent actual, fent ús d’un edatisme arcaic que mira les noves generacions amb un estret prisma d’adult, sense tenir en compte els nous paradigmes socials. Quan parlem dels mil·lennistes, la generació Z o la generació Alpha, de què parlem? Parlem de grups socials que evolucionen al ritme de la tecnologia, amb una capacitat d’adaptació espectacular, sense perdre mai la frescor i les ganes de menjar-se el món.
Ara bé, el món de les entitats socials i la solidaritat, evoluciona igual de ràpid? Fa temps que la participació està en crisi, i un dels motius és perquè no hi ha relleu. Així doncs, on és la joventut solidària? Hi és, us ho asseguro, però no la trobarem en les estructures tradicionals de participació, sinó que estan en moviments que responen als seus interessos més imperants, en nous espais on la seva veu és escoltada i valorada, en plataformes on no és necessari tenir un NIF per denunciar, sinó que només cal una càmera i les xarxes socials.
Hem de deixar de mirar el jovent com a una institució estàtica, i començar a qüestionar-nos si el que volem és que participin, o que ho facin com volem els adults. Noms com Greta Thunberg (l’activista ambiental dels Fridays of Future), Emma González (activista americana impulsora de la March for Our Lives, contra la violència armada) o Bisharo Ali Hussein (activista feminista kenyana que lluita pels drets humans de les dones i de la salut sexual reproductiva) són líders mundials capaces de moure milers de joves i d’autoorganitzar-se per fer trontollar discursos de grans potències mundials.
La joventut actual necessita formar part holísticament del grup on pertanyen, identificar-se i sentir-se validats per tal de tenir la força i l’autodeterminació que els porti a una lluita activa. Hem de poder cocrear nous mecanismes de participació, noves formes d’organitzar-nos, més versàtils, amb noves formes de llenguatges i compromisos... Si com a societat som capaces d’incloure i visibilitzar aquestes noves formes de participació, comprovarem que el jovent segueix viu, actiu, reivindicatiu, combatiu i solidari.
