L’últim cartutx perdut
Em sap molt de greu, però avui la independència ha perdut l’últim cartutx per lluitar cara a cara contra Madrid. Ja sé que tots estem molt cremats dels polítics en general, però també hem d’acceptar que la seva lluita per aconseguir un país lliure els ha portat a molts anys de presó, o d’inhabilitació o d’exili. Ara, per mi, teníem una última oportunitat real per anar a la capital de l’Estat espanyol a negociar la nostra llibertat. Tots sabem que som un país ocupat. Ningú en dubta. Doncs bé, els espanyols han aconseguit dividir-nos i, per tant, a partir d’avui mateix i durant molts anys, continuarem pobres com sempre. La nostra riquesa no serà controlada per nosaltres i és evident que seguirem rebent engrunes, les justes per tenir-nos emprenyats però sense la força per rebatre tanta injustícia. Viurem bé? O viurem somiant? La realitat serà que encara enviarem la nostra riquesa al país que ens va ocupar i ens ofega en el grau just per no morir, perquè, curiosament, ens necessita per subsistir! Més inversemblant, impossible.
Llançà (Alt Empordà)