Aragonès fa el primer pas

La retirada del president Aragonès de la primera fila política assumint la responsabilitat de la patacada electoral d’ERC és un gest de coherència política. Potser no tenia alternativa, però s’ha de valorar perquè no tots els líders reaccionen així davant d’un mal resultat. Si, malgrat l’obra de govern de la qual presumeix Aragonès i els resultats de la via negociadora que ha impulsat amb el govern espanyol, ERC ha perdut 13 diputats, és que la gestió i la comunicació que se n’ha fet no han convençut l’electorat. Ara bé, la revisió de lideratges, estratègia i relat no pot ser només cosa del partit republicà. Si fos així, l’independentisme polític demostraria un cop més que no sap tornar al carril apropiat. En les eleccions del 2017, la repressió, el 155 i la prioritat de reeditar el govern independentista van impedir l’anàlisi correcta del triomf estèril de Cs: s’estava persistint en les topades per falta d’unitat estratègica quan el mandat de les urnes, votació rere votació, era justament la unitat. Ara el xoc ha estat amb un mur, visible de manera singular a Barcelona i l’impenetrable cinturó metropolità, clàssic feu de votants socialistes part dels quals un dia van comprar que la independència els podia oferir millors condicions de vida i que ara, decebuts, i malgrat la falta d’inversions amb la qual els governs espanyols els continuen castigant han tornat als orígens, al PSC. La reflexió i la revisió l’han de fer totes les forces independentistes. Si es continuen autoenganyant, aprofundiran en la desmobilització de la seves bases. És imprescindible recosir el moviment polític i cal trobar qui ho pugui i sàpiga liderar. Puigdemont s’hi ofereix i els resultats de diumenge el legitimen, però cal veure si pot generar confiança en la resta d’actors. Alhora, el president a l’exili vol explorar la investidura, tot i que el PSC ja descarta abstenir-se per facilitar-la. També ERC ha de concretar què implicarà el pas a l’oposició en termes de vot al Parlament. En tot cas, davant d’una hipòtesi gens descartable d’anar a una indesitjada repetició electoral –que implicaria no haver entès els resultats– l’independentisme ja es pot afanyar a accelerar tots els processos i replantejaments o el càstig que rebrà superarà el del 12-M.