Som 10 milions
El Maresme a taula
La comarca promociona la gastronomia autòctona com a reclam per atraure un turisme que busca qualitat
Que el Maresme és un territori amb uns atractius innegables és de sobres conegut. A tocar de l’àrea metropolitana, entre mar i muntanya i amb una gran oferta de serveis i activitats, ha orientat el turisme internacional tradicionalment cap al nord, malgrat que fa ja força anys que el sud de la comarca ha treballat per fer-se un lloc com a destinació no tant de vacances fixes potser, sinó com a lloc on valgui la pena passar-hi encara que només siguin unes hores. Aquest escenari comporta obligatòriament treure tot el suc possible a allò que pot oferir una terra on, i ara em perdonaran l’enamorament, hi ha de tot i tot és bo. Sota aquest prisma, en els darrers anys el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, ens vinculat al Consell Comarcal però amb ànima pròpia, ha impulsat un bon grapat d’iniciatives per promocionar aquelles vetes de mercat que en un primer moment havien quedat decantades davant la presència dominant del turisme de sol i platja. El més exportable i conegut, cert, però ni de bon tros l’únic viable. Dins d’aquesta aposta desestacionalitzadora, ahir es va presentar a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme –Hotel Gran Sol, de Sant Pol, la marca Sabors del Maresme, centrada a convertir el producte enogastronòmic autòcton i de proximitat en un potent ambaixador del territori. La taula com a reclam per descobrir la comarca. La menja i el beure criats a casa que aportin valor afegit a l’escapada de cap de setmana o a una estada més llarga. Per complementar la presentació, el consorci va reunir tres representants dels àmbits que han de garantir que l’experiència culinària maresmenca sigui tot un èxit. Hi era Miquel Aldana, xef del restaurant Tresmacarrons, del Masnou, l’única estrella Michelin al Maresme des del 2015; el productor Dani Pujol, de Verdpujol, de Cabrera de Mar, i la responsable d’enoturisme Teresa Cerdà, del Celler Bouquet Alella. El Baix Maresme en ple defensant el seu espai quan es parla de turisme. El diàleg obert i conduït per la directora del màster en innovació de la gestió turística i investigadora de Turcit, Emma Pla, va buscar complicitats entre els tres sectors, que són perfectament conscients que es necessiten. Aldana va lloar els productes de quilòmetre zero que han significat els seus fogons, i els quals, considera, no estan prou valorats pels mateixos maresmencs. Pujol va lamentar que la singularitat de l’horta local encara és molt desconeguda i que la producció a petita escala amb la qualitat com a bandera les passa magres per subsistir. I Cerdà va reconèixer que per viure del vi cal complementar les vinyes amb activitats com les visites al celler. Tots ells, però, van reivindicar amb entusiasme el privilegi de viure en una terra d’una riquesa alimentària extraordinària i singular que encara té molt camí per recórrer per vendre’s a l’exterior. I és que, segons van dir, no hi ha millor manera de conèixer un indret que poder menjar-se’l.