De set en set
Amb la dimissió no n’hi ha prou
ERC, que copiava la CiU de sempre després de l’1-O, acusava Puigdemont de copiar-los a ells. Ells que fitxaven els convergents més convergents, com també el PSC, criticaven els de Puigdemont per convergents. Amics d’ERC, no va ser Puigdemont qui va enviar primer el president Torra a crear una taula de negociació? No van ser les condicions que va imposar el PSOE i que vau abraçar contra Junts el fet pel qual aquest partit es va apartar de la taula i del govern que vau presidir? Què va copiar-vos Puigdemont? Fins quan pensàveu mantenir aquestes insistents mentides sense una resposta electoral? Un exsocialista, més una excomuns, més un exconvergent al govern no fan la representació del 80% de la població. Les metonímies són figures retòriques, no pas representacions democràtiques. La gestió en molts àmbits ja ha sigut resposta pels respectius sectors afectats, però sobre els vostres girs estratègics de 180 graus encara no us heu dignat a donar-ne cap explicació. Només insults als qui justament deien exactament el que predicàveu vosaltres uns dies abans. Amb to burleta i arrogància. Mai amb arguments. Encara esperem alguna autocrítica dels vostres girs. El president Aragonès ha fet un gest del tot inhabitual en la política, dimitir després d’un fracàs rotund. Això l’honora personalment, però no us escudeu en el seu sacrifici de l’autocrítica pendent. El pitjor seria fer-se l’ofès i culpar els votants. Hi ha molta feina a redreçar tot el que es pugui. Però sense autocrítica no podem fer ni un sol pas. Tampoc cal flagel·lar-se. Cal aprendre, rectificar i tornar-hi ben ràpid. Que no hi ha més cera que la que crema i no hi sobra ningú.