El full a girar

Sembla que no soc l’únic que diumenge a la nit va llegir el mandat del 12-M com que més d’un protagonista havia de recollir la clau i el duro, sortir de la zona de confort i tancar la porta per fora. Ahir ho varen anunciar Pere Aragonès i Clara Ponsatí. Diu prou de tots dos. Veurem si en els propers dies la lletania de dimissionaris es fa tan llarga com hauria de ser a la vista de la contundència del mandat. Tard o d’hora a l’ull del huracà hi haurà Carles Puigdemont. Ha guanyat temps en amagar amb una candidatura a la investidura per la qual no conec ningú més que ell que confiï que li surtin els números. Ha d’aconseguir els 20 vots d’esquerra, sumar-hi els 4 de la CUP i esperar que el PSC s’abstingui! Si no és així, o repetim eleccions o també haurà de fer cap a l’oficina d’expresident. Des d’allà podrà dedicar-se en cos i ànima al segon mandat del 12-M per als independentistes. Han de deixar la lluita per l’hegemonia i tornar a la lluita, el treball, la prèdica i la mobilització per a la independència. Ras i curt. És el que indiquen els 700.000 votants que s’han tornat a quedar a casa. Volen que es treballi pel que s’havia quedat, pel que s’havia promès i pel que se’ns havia mobilitzat. Independència i República. Aquest és el full que s’ha de girar, i cap altre. Amb tanta concòrdia com vulguin. Concòrdia republicana! Vet aquí el segon mandat del 12-M, cal·ligrafiat pels ciutadans en el paquet d’abstencionistes impossible de pair!