L’era de les ‘fake news’, l’hora de l’educació

L’humorista nord-americà Will Rogers deia que la ignorància no és en les coses que no saps, sinó en les que saps però que en realitat no són així. Una frase molt seriosa, venint d’un humorista. Resumeix bé un dels mals que afecta la nostra societat, el de la desinformació. Les fake news, és a dir, les informacions falses o, directament, mentides, són velles conegudes. El que és nou és la magnitud i velocitat de propagació per mitjà de les tecnologies digitals. Ara bé, per més mecanismes i canals que hi hagi, la decisió de mentir, de falsejar, sempre la pren una persona, o més d’una.

Davant d’això, hi ha dues maneres de combatre la desinformació. La primera, en origen: l’honestedat periodística. La segona, en destí: l’educació de l’audiència. Com a mestre de formació que s’ha dedicat més de tres dècades al periodisme, estic conscienciat per partida doble. Ara, des del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), centro part dels meus esforços a proporcionar eines formatives que permetin a l’usuari dels mitjans destriar el gra de la palla. Així, el CAC disposa d’un programa d’educació mediàtica, l’eduCAC, destinat a ajudar l’alumnat a navegar pel món de la informació. Oferim unitats didàctiques àgils i pràctiques per treballar a les aules. Ens consta que els mestres que les utilitzen n’estan contents.

L’educació mediàtica és gairebé tan bàsica com aprendre a llegir i a escriure. De fet, es tracta de saber llegir i escriure en un entorn hipermediàtic. Les dades són inapel·lables. Segons l’enquesta EU Kids Online, feta per la Unió Europea en 19 països comunitaris, una mitjana del 80% de la mainada europea de 9 a 16 anys es connecten diàriament a internet a través d’un telèfon intel·ligent. En la mateixa enquesta, reconeixen que passen entre 2 i 3,5 hores a internet. A Catalunya hi ha un test realitzat l’any 2022 sobre hàbits de consum i noves tecnologies els resultats del qual indiquen que un 37% de la mainada dedica entre 3 i 5 hores diàries al mòbil i un 37% mira el mòbil constantment... incloent-hi la nit! Així es mouen els petits i joves actors en l’escenari on cal incidir des de l’educació.

Entre les activitats del programa eduCAC hi ha uns premis anuals a les escoles que treballen amb aquest projecte. Aquest any, l’acte de lliurament dels guardons es fa el dia 29 de maig al Teatre Municipal de Girona. I, per primer cop, anirà acompanyat d’una sessió informativa prèvia, el dia abans, el 28 de maig, a l’espai Modern de la mateixa ciutat. En la formació de nous públics, de noves audiències, l’escola és l’eix central. I els docents, peça clau. Un professorat al qual convidem a acompanyar-nos en aquesta sessió on mostrarem exemples pràctics i debatrem amb dos experts de prestigi, Jaume Funes i Sara Malo. El programa eduCAC vol ser útil en aquest món on cada cop costa més diferenciar la veritat de la mentida. Costa tant, de fet, que la frase de l’humorista Will Rogers de l’inici d’aquest article algun cop ha estat erròniament atribuïda (com ens recorda l’historiador Peter Burke al seu llibre La ignorància) a altres intel·lectuals, com Josh Billings o Mark Twain. Tanmateix, l’afirmació és indiscutible, i l’educació, amb la comunitat docent al capdavant, és el millor antídot per fer-hi front.