Demagògia ministerial amb el robatori de coure
La compareixença de dilluns del ministre de Transports, Óscar Puente, després del caos ferroviari de rodalies en plena jornada electoral de diumenge, ha tingut la virtut de posar sobre la taula el debat sobre el robatori de coure en tota la seva amplitud. Però aquesta és l’única, de virtut, d’una intervenció carregada d’imprecisions i mancada d’autocrítica. En primer lloc, els comandaments dels Mossos l’han desmentit afirmant que han fet diverses inspeccions oculars dels túnels afectats i el director general de la policia catalana, Pere Ferrer, lamentava que fins ahir no s’hagués presentat la imprescindible denúncia del titular de la infraestructura afectada, Adif, per tal de poder aprofundir en les investigacions que hauran de determinar si va tractar-se, a més d’un robatori, d’un sabotatge. Pel que fa a la insistència del ministre que Catalunya concentra la meitat de les incidències externes estatals i la necessitat que la policia hi sigui més eficaç, també hi ha més imprecisions. Catalunya té mil cinc-cents quilòmetres de via, entre la convencional i la d’alta velocitat, amb molts trams allunyats dels centres urbans i propers a autopistes, circumstàncies que afavoreixen la tasca dels lladres. I en aquest sentit és remarcable, tal com assenyala Ferrer, que el 92% dels robatoris de coure a Catalunya afecten la xarxa d’Adif i només un 8%, la de Ferrocarrils de la Generalitat, perquè com és evident els lladres, alguns organitzats en bandes internacionals, actuen sense saber de qui és la titularitat de cada tram. En definitiva, l’allau de robatoris dels darrers anys exigeix una major coordinació entre Renfe, Adif i els Mossos, però també major prevenció als centres crítics, com el nus de comunicacions de Montcada Bifurcació a partir del qual diumenge es va paralitzar de forma global tot el servei de rodalies. I aquí hi té molt a dir Adif, que podria millorar la protecció de les seves instal·lacions amb més tancats perimetrals, més sensors i més càmeres que dissuadeixin els lladres i permetin perseguir-los. Pel que fa al ministre, tampoc pot oblidar la relació entre aquesta problemàtica i el mal servei en general, amb un infrafinançament acumulat que s’acarnissa amb els pobres usuaris.