L’alteritat

Fa poc vaig veure una exposició sensacional al MNAC: El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana. Coproduïda amb el Museo del Prado, on va exhibir-se abans, el seu comissari és Joan Molina, especialista en art medieval que també va ser-ho d’una altra exposició magnífica dedicada al pintor Bartolomé Bermejo, jueu convers que va representar Jesús fent-hi visible la circumcisió. El cas és que s’hi reuneixen una sèrie d’obres que, realitzades entre finals del segle XIII i el segle XV, mostren l’estigmatització dels jueus, i també la desconfiança vers els conversos, a través d’una representació sempre intencionada. La idea que regeix el discurs expositiu és: “La diferència existeix, però l’alteritat es construeix.” Un cop trobat, aquest mirall perdut ens va reflectint al llarg del temps: els jueus poden ser uns altres. Recentment també he llegit un article del filòsof Santiago Alba Rico a propòsit d’El mercader de Venècia i més concretament sobre el personatge de Shylock, el jueu que, a partir de l’estipulat en el contracte, exigeix “la lliura de carn més pròxima al cor” d’Antonio quan aquest no li pot tornar els diners prestats en el termini convingut. A Los judíos también sangran, títol que invoca el cèlebre monòleg de Shylock, Alba Rico recorda que el personatge està caracteritzat i fins caricaturitzat amb tota mena de prejudicis antisemites, però que la grandesa de Shakespeare no només li concedeix les seves raons, sinó que dona compte de les humiliacions i vexacions que pateix pel fet de ser jueu. El text poden llegir-lo a la revista Ctxt. N’apunto la idea fonamental: “El vertader Mal, com revela El mercader de Venècia, és no reconèixer en l’altre, mentre ens creiem bons, un germà carnal.”