Ho han fet fatal

Des de diumenge a la nit que a tot arreu sents el mateix: la pèrdua de suports de l’independentisme. La desfeta del projecte i la fi del procés. Sobretot si el que escoltes són mitjans espanyols. I és veritat. La patacada ha estat monumental. El que no sé és de què s’estranya ningú, perquè mira que ho han arribat a fer malament tots. El que potser no entenen els partits és que la fita es manté intacta. Que el que no vol la ciutadania són els actors que hi ha. ERC ho ha fet tan malament com ha sabut. No es pot negar que hi ha hagut polítiques arriscades i valentes en determinats àmbits, però els republicans han acabat sent una crossa d’un govern estatal mentre a Catalunya no tenia prou força, cremant la majoria de ponts. Pere Aragonès ha anunciat que marxa, i això l’honra. Tampoc tenia gaires alternatives, si el que s’aplica és la coherència. Però amb Aragonès no n’hi ha prou. Darrere seu hi han d’anar els ideòlegs d’un partit que, o els beus la seva aigua o estàs contra seu. Ments pensants que han convertit en una estafa el seu eslògan. No han estat al costat de la gent. Han estat al costat de la seva gent.

Junts s’ha passat aquesta legislatura com un pollastre sense cap. Amb la inhabilitació de Laura Borràs, la destitució de Jordi Puigneró i un Carles Puigdemont a l’exili, sovint ha fet la sensació que no sabia on anava. I la CUP ha fet el paper de la trista figura. L’independentisme n’està fart, de picabaralles, d’interessos de partit i d’estratègies de part. L’independentisme de carrer reclama unitat i una fita comuna. Perquè mentre ells ho han fet fatal, l’unionisme ho ha fet bé i ha sabut convèncer. Tret, és clar, de Ciutadans. Carlos Carrizosa demostrava diumenge a la nit una cosa que en tots aquests anys a l’hemicicle semblava que no sabia fer: somreia. I ho feia per anunciar a tots els seus detractors “una mala notícia” i és que, tot i ser una espècie desapareguda, el partit es tornarà a presentar a les properes catalanes. La mala notícia se l’endurà ell si ho fa: tornarà a fracassar.