La decisió d’Aragonès queda curta

La decisió de l’Aragonès, el primer que l’hauria d’haver pres és en Junqueras, perquè el seu projecte més que caduc és més mort que viu, vistos els resultats de les darreres eleccions. El temps passa i quan els errors passen factura, és el moment de fer un pas al costat, és l’opció més equànime i la millor per al partit de l’actual junta de govern que ell lidera. Tota la cúpula d’esquerres hauria de dimitir i donar pas i espai per créixer a la joventut que empeny amb renovades il·lusions, projectes i solucions. El govern actual d’esquerres va néixer sense un projecte globalitzador de país i pensant més en ells mateixos que altra cosa. Jo soc un home bo, sempre ho he estat, tothom ho sap, i així molts etcèteres. Aquest home no pot liderar un partit amb paraules piadoses quan les polítiques són les del sí i les del no. Abstenir-se, si es tracta de Catalunya, són els silencis dels covards. No més errors. Quatre anys fent costat a l’independentisme per governar plegats seria un acte de solidaritat amb Catalunya malgrat que ideològicament pensem diferent.