Bloqueig i coalició

Si es vol tenir un govern fort i estable, sorgit d’un contundent resultat electoral i amb una àmplia participació de la ciutadania, el camí es prou simple dins la complexitat. Té dues etapes. Hem de tornar a anar a eleccions (primera etapa) i hem d’anar-hi amb una coalició electoral de tot l’independentisme (segona etapa). Primer s’han de descartar les opcions aritmètiques que ha donat el 12-M perquè totes són contranaturals i només generaran més desafecció. En volen dir bloqueig, per fer-nos entrar mala consciència, doncs diguem-ne bloqueig i no hi perdem més temps. Mentre es camina cap a una nova convocatòria electoral, podem aprofitar i podem fer neteja de lideratges (o no), però pedalem la segona etapa, que és la construcció d’una gran coalició electoral. Una coalició electoral, sí. Una coalició electoral amb vocació de mantenir-se activa fins que s’hagin aconseguit els dos objectius que constitueixen el mínim comú denominador dels 700.000 abstencionistes: independència i república. Si s’ha de fer botifarra a Joan Tardà i la seva teoria suïcida sobre investir Illa i boicotejar Puigdemont, se li fa botifarra i el que calgui. És complicat convèncer els partits amb representació parlamentària que formin una coalició electoral. No és una gran autopista, és cert. Però és l’únic corriol mínimament transitable si no ens volem esgarrinxar encara més del que ens vàrem esgarrinxar diumenge.