El debat intern d’ERC
La pèrdua de suport electoral que ha experimentat ERC tant en les municipals de fa un any com en les eleccions al Parlament de diumenge ha abocat el partit republicà a una crisi interna de dimensions considerables, que haurà d’intentar tancar d’aquí a finals d’any, en un congrés extraordinari que el consell nacional del partit ha fixat per al 30 de novembre. La davallada no es pot desmarcar de la desmobilització de centenars de milers de ciutadans que han passat a l’abstenció davant l’absència d’una estratègia política conjunta de l’independentisme. Però és bastant evident que hi ha hagut un vot de càstig a la mala gestió de la històrica majoria independentista en escons (74) i vots (52%) assolida per ERC, Junts i la CUP en les eleccions al Parlament del 2021 i que qui més ha rebut aquest vot de càstig és la formació liderada per Oriol Junqueras, Marta Rovira i Pere Aragonès. En aquestes circumstàncies, és d’aplaudir la coherència i l’agilitat amb què ha reaccionat la direcció d’ERC, no només pel pas al costat d’Aragonès i Rovira, sinó també per l’obertura d’aquest debat intern que haurà de posar en qüestió l’estratègia que ha defensat en el marc del conflicte amb l’Estat, el lideratge del partit en els pròxims anys i si Junqueras ha de seguir tenint o no un paper protagonista en aquesta nova etapa, tal com ell mateix ha plantejat.
El procés independentista, el referèndum de l’1-O, les majories parlamentàries, res de tot això es pot entendre sense la participació activa d’ERC, dels seus líders i les seves bases. El projecte independentista, contràriament al que alguns puguin pensar, continua viu i necessita la millor versió possible d’ERC per avançar. Per això són imprescindibles el debat, l’autocrítica i la voluntat de cohesió interna que ha fet ERC més forta en aquesta última dècada, però també serà clau saber quin paper vol jugar el partit en els pròxims anys, a l’hora de gestionar el resultat de les passades eleccions, sabent que els seus vots poden facilitar el camí d’una hipotètica investidura a Salvador Illa o a Carles Puigdemont o poden conduir a una repetició de les eleccions amb risc evident d’agreujar la ferida.