Les monges rebels

Alabat sia Instagram, que aquests dies ens permet saber què significa actualment ser monja en l’Església catòlica, una institució que sempre les ha relegat a ser la classe subalterna dels capellans. Els temps canvien, fins i tot per a una jerarquia carrinclona poc donada a la transparència i que ja no pot impedir que tots estiguem a casa nostra i Instagram a la casa de tots. Per això l’escàndol al voltant de les monges clarisses de Belorado, a Biscaia, ha obligat l’Arquebisbat de Burgos a clarificar uns fets que acabaran al jutjat i que ens interpel·len a tots, creients i descreguts, per partida doble. Primer perquè el nostre innat instint xafarder ens fa comprar crispetes davant el serial dels hàbits bruts que no es renten a casa, i segon perquè en part són els nostres calerons que l’Estat els transfereix els que financen un sidral que ha acabat amb una epístola on les monges anuncien la intenció d’abandonar l’Església catòlica per passar a estar sota la tutela de l’anomenada Pia Unio Sancti Pauli Apostoli, tot i la conseqüent amenaça d’excomunió per part de l’Arquebisbat. El rerefons no té res d’existencial, la fe de la mare superiora i les quinze servidores de Crist que l’acompanyen trontolla per raons estrictament materials. S’han emprenyat perquè la cúria ha bloquejat la sol·licitud de venda d’un convent, actualment buit, a Derio, i poder afrontar així la compra del monestir d’Orduña, propietat de la diòcesi de Vitòria, amb qui tenen un preacord que va significar un avançament de cent mil euros. Per afrontar la resta del pagament, les monges volien que s’autoritzés l’ajuda econòmica del polèmic Pablo de Rojas Sánchez-Franco, creador de Pia Unio Sancti Pauli Apostoli, admirador de Franco i excomunicat el 2019. Si vostès encara no han perdut el fil, convindrem que amb un material així Francis Ford Coppola sens dubte hauria millorat El Padrí tercera part. El que és clar és que les monges rebels, conegudes per les trufes de xocolata, més que a la meditació s’han dedicat a fer anar la calculadora: reclamen 1,6 milions d’euros de compensació per les obres de restauració al monestir d’Orduña, i un 30% afegit per danys i perjudicis. Són més pesseteres que confiteres, però jo les posaria immediatament al capdavant de la comunicació del Vaticà, en una setmana han aconseguit més atenció mediàtica que cap papa. Això sí, el vot de pobresa se l’han cruspit amb trufes.