No volem una Europa més violenta

L’intent de magnicidi contra el primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, retransmès en directe a tot el món posa de manifest la deriva violenta d’un discurs de l’odi que està passant de les paraules als fets. Hi conflueixen diferents causes, i també diferents ideologies, tot i que la ultradreta hi té un paper predominant perquè ha fet d’aquesta estratègia comunicativa la seva primera i perillosa eina. El fenomen, en part importat del populisme dels Estats Units, en part instal·lat a Europa de forma latent i acomplexada després de la fi de la Segona Guerra Mundial i de l’horror de l’Holocaust, ha esclatat en tota la seva magnitud a partir del desplegament de les xarxes socials. El discurs de l’odi ha trobat la forma de propagar-se amb impunitat i desacomplexament sobretot gràcies a la impunitat amb què es poden propagar les falsedats, els insults i fins i tot les amenaces. Sense moure’ns d’Eslovàquia, hi trobem el cas de l’actual presidenta, Zuzana Caputová, que no aspira a la reelecció després de patir el desgast personal. Un altre exemple recent el tenim a Alemanya, amb l’eurodiputat Matthias Ecke ingressat a un hospital després de ser brutalment agredit mentre penjava propaganda electoral. Tot plegat dibuixa un escenari que recorda justament el que sol precedir les guerres, com va passar amb la mateixa Segona Guerra Mundial o amb la Guerra Civil Espanyola. Es tracta de desmobilitzar la gent fent-li creure que la classe política actual no serveix per a res i que la democràcia no és adequada per afrontar els problemes reals de la població. I alhora això s’acompanya d’agitació als carrers amb l’objectiu de desestabilitzar el sistema i crear un clima de violència que tot ho justifiqui. Però no tot s’hi val, el continent europeu no pot renunciar als seus valors fundacionals de tolerància, solidaritat i especialment de democràcia. Per aquest motiu, un dels eixos de la imminent campanya electoral al Parlament Europeu hauria de ser aquest, és necessari i inajornable que els diferents candidats que hi competiran entenguin que la ciutadania ho espera i ho necessita. La resposta al desafiament no pot ser la censura ni la dretanització política perquè això justament és el que busquen els violents.