Som 10 milions
La ciutat de l’hora i mitja
Fa poc més d’un any, a molt poc temps de les eleccions municipals que li servirien per revalidar la vara, l’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, deia en una entrevista a aquest diari que Solsona era “la ciutat de l’hora i mitja”. Ho justificava afegint-hi: “Estem a això de tot arreu i no podem deixar-ho més en un calaix.” Ja aleshores, i des de feia anys, estava en marxa una mobilització política de tots els ajuntaments de la zona per reclamar millores a tota la xarxa de carreteres que rodegen la capital solsonina, amb especial atenció a una –la que uneix la ciutat amb Berga–, que ara veu la llum al final del túnel.
La Generalitat ha licitat aquesta setmana les obres d’un primer tram entre l’Espunyola i Navès. S’hi invertiran 14 milions d’euros i serviran per adreçar la carretera fins a la futura nova variant de Pegueroles, que evitarà un tram estret i de revolts que, des de fa anys, és un focus d’accidents. Aquest tram –el de revolts– no es podrà esquivar fins que no hi hagi una variant, que encara tardarà uns anys a arribar, però la intervenció que ara és a concurs és un bri d’esperança per a una zona, la del Solsonès i el Berguedà, acostumada a sentir parlar any rere any d’obres sense veure’n resultats.
Viure d’esquena al veí no ha estat mai una bona idea. I el Solsonès i el Berguedà ja s’hi han acostumat. Són dues comarques amb moltes similituds, convençudes que els uneixen més coses que no pas les que les separen, però castigades per una carretera que pesa més que cap altre argument.
Governs de la Generalitat de tots els colors han pujat en l’última dècada a la zona i han reconegut que calia posar fil a l’agulla a la qüestió. Però tampoc han amagat mai que és una de les carpetes més complicades de desencallar en l’aspecte viari a la zona: l’orografia és complicada i salvar els revolts és possible, però gratant-se la butxaca de valent i negociant bé amb els veïns l’impacte que poden tenir les futures infraestructures.
A més, la carpeta de la carretera entre Berga i Solsona no és l’única que demana solucions a crits a la zona. A Solsona s’autoanomenen “la ciutat de l’hora i mitja” perquè tenen connexions caòtiques amb absolutament totes les capitals que els envolten. I a Berga, anys enrere, es va resoldre l’enllaç amb Manresa, però encara hi ha pendents les ressonants millores a la C-16 fins al túnel del Cadí i la Cerdanya, i també l’enllaç amb Ripoll. Amb Vic, això sí, la feina està pràcticament enllestida: l’últim tram de carretera que queda pendent de millorar ja s’està executant.
Sigui com sigui, al Departament de Territori se li acumulen els deures. I el més angoixant és que, mentre a Montmajor, Navès, Olius o Solsona es freguen les mans amb una obra que necessita anys per enllestir-se, hi ha zones en què les millores estan en fases molt més endarrerides. No són carreteres que els ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona acostumin a utilitzar. Són vies que, si s’arreglen, milloraran la vida dels veïns de les comarques que hi viuen. Sí, són algunes de les comarques menys poblades del país. Però també s’ho mereixen, oi?