Altre cop rosegons?

El govern de la Generalitat no és només el govern de la Generalitat. Des de la perspectiva dels partits empresa que avui dominen el panorama, és molt més. Comptat i recomptat, parlem de més de cinc-cents càrrecs públics i una nòmina que supera de llarg els quaranta milions d’euros anuals. Despatxos. Mòbils. Tauletes. Portàtils. Secretaris. Cotxes oficials. Xofers i agents de seguretat. No som Finlàndia, on el primer ministre es paga el cafè de l’esmorzar de la seva butxaca. Tenir el poder al Principat són més de cinc-cents sous i tot el que penja d’aquests sous. I una bona repartidora, és clar, que no arriba a tothom però que tapa molts forats. Anem pels rosegons, doncs? Això és el que volen i reclamaran amb insistència unionistes i unionistes emmascarats. S’esgargamellen i s’exciten perquè els independentistes investeixin Illa. I si no els investeix Illa, que els investeixi la dreta. I si és necessari, la dreta, la ultra i l’extrema. De veritat que es pensen que tot això va de la possibilitat que els donin la presidència del Parlament o uns llocs a la mesa? Amb això i amb alguns càrrecs al sottogoverno i a les empreses públiques en volen fer prou per investir Salvador Illa? Hi ha tantes variables pendents les properes setmanes, que reconforta pensar que això no quedi en mans de les direccions dels partits i que se sotmeti a la consideració d’una militància com la d’ERC, que ha passat pel que ha passat i que se les ha vist com se les ha vist.