Execrable

És el crim més execrable de tots: instrumentalitzar les criatures per fer mal a la parella. La violència vicària ha posat fi a les vides de cinc menors catalans aquest any, cinc vides truncades per un desig de revenja i un odi esgarrifós que porta a la crueltat més absoluta. Costa assumir aquest exemple d’odi insondable que s’escapa de qualsevol esquema d’ètica humana. El pitjor de tot és que la xacra va a l’alça. En la gran majoria de casos són els homes els qui utilitzen la violència per ferir la dona que els ha abandonat o ho vol fer. Hi ha excepcions, és cert, però s’ha de vetllar perquè el fet inusual no esbiaixi la realitat. I la realitat és que, a mesura que les dones van trencant amb els esquemes mentals patriarcals, més rebuig es va generant entre aquells indesitjables que mantenen una masculinitat tòxica i possessiva.

Aquesta setmana passada, els advocats de família catalans, que són els que treballen amb la quotidianitat d’aquestes circumstàncies, asseguraven que el nombre d’infants assassinats és només la punta de l’iceberg. Expliquen que ara mateix, segons la llei, la violència vicària només es considera quan hi ha un assassinat, però això no passa d’un dia per l’altre, sinó que el context violent es viu des de molt abans. Alerten que hi ha un patró narcisista i pervers per part de pares que veuen que es va repetint i que moltes vegades comença intentant posar els fills en contra de la mare. Per això aquests advocats han detallat una llista de 15 indicadors, adreçats sobretot als professionals de l’àmbit judicial, que poden ajudar a actuar abans que no sigui massa tard. Són mesures concretes, com ara prendre’s molt seriosament qualsevol amenaça d’un pare avisant la mare que la separarà dels seus fills. Desgraciadament, s’ha vist que aquestes paraules es poden acabar convertint en fets terribles. Les amenaces no es poden banalitzar. No és just que els infants s’acabin convertint en una eina perquè els adults es facin mal entre ells. Ni els d’aquí, ni els d’enlloc.