El malentès Melero

Per culminar una gran setmana i acabar-ho d’adobar bé faltaven el “malentès” Mas-Melero i la “filtració Laporta”. A l’àvia Neus no li costaria gens decidir entre allò d’“advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”, adequadíssim per al “malentès”, o allò de “la casa de putes sense mestressa”, adequadíssim per a la “filtració Laporta”. Optaria per totes dues. El president del Barça, cada dia més angelical i més criatura, ja no li està amic, a Xavi. No li van agradar les declaracions que va fer sobre l’economia del club, l’estretor de recursos per a l’any vinent i les escasses possibilitats de lluitar per títols. Ara torna a dir que no el vol, que el fa fora quan acabi la temporada i que li busca substitut. Ho fa dir, millor dit. De fet, ell calla com un mort. Tres dies després que mitjans solvents ho donessin per fet, els directament interessats es fan l’orni mentre tothom hi diu la seva. Una de les característiques més sorprenents d’alguns grans homes públics és que es tornin tan petits quan rellisquen a la vista de tots. També és el que més crida l’atenció del “malentès Melero”, també dit “malentès de la defensa de Mas”. Tothom menys ells ho interpreten com un cas clar d’inacció, de passotisme, d’intolerable migdiada fora d’hores i fins i tot de mala praxi. I amb una explicació tan ridícula per part de l’un i per part de l’altre que es fa difícil discernir si ofèn més Melero, que ja sabíem quin peu calça, o Mas, que actuava com a president de la Generalitat.