Anem a ca l’artista
Facilitar la coneixença i establir ponts de relació entre públic i artistes és un dels objectius d’un teatre públic. Un teatre no és només un espai d’exhibició, un espai on passen coses, una darrere de l’altra, sense cap connexió entre si, i sobretot programades de dalt a baix amb algú que decideix perquè uns altres consumeixin. Si apostem pel teatre com una eina de transformació social, els teatres han de ser espais on s’estableixin connexions entre artistes i públic, espais de governança compartida. I perquè es creïn aquests vincles, cal promoure l’intercanvi entre artistes, professionals i ciutadans. La relació més habitual entre públic i teatres sol ser lineal: compro una entrada, vaig al teatre, aplaudeixo i marxo. Els assajos oberts amb públic, que permeten comprendre millor tot el què hi ha al darrere d’una creació escènica, en són un bon exemple, com també ho són els debats postfunció. El projecte Anem a ca l’artista, que permet conèixer de primera mà al públic com treballa una companyia, n’és un altre. El passat 12 de maig, públic habitual del Teatre de Lloret es va desplaçar fins a Sils, a la masia on viuen i treballen la companyia Monte Isla, una jove companyia catalana que cal seguir i tenir present. L’objectiu de la sortida era conèixer com crea i treballa la companyia i dotar de valor cultural el públic i els creadors. La idea no neix del Teatre de Lloret, sinó que la va impulsar a Lleida pels volts de l’any 2015 la Margarida Troguet quan treballava al Teatre Municipal l’Escorxador. La iniciativa lleidatana ha tingut rèplica a les comarques gironines i Can Donzella, l’espai on viuen i treballen els Monte Isla, ha estat el primer lloc on s’ha desplaçat públic per conviure un matí amb ells. A més del públic lloretenc, també hi van assistir companyies i creadors propers als Monte Isla. Tots plegats, públic i artistes, van poder participar en una taula rodona sobre la situació actual a les arts escèniques. Perquè sempre és bo escoltar els artistes. I més fora dels teatres. Perquè acabes descobrint que, al marge dels assajos, les seves gires i pujar als escenaris cada cap de setmana, poder parlar de forma distesa amb ells, fomenta una visió més inclusiva i transcultural de la creació artística i una relació més sòlida entre els ciutadans i els artistes. Perquè uns i altres, els que són a l’escenari i els que són a la banda fosca del teatre, tots són part essencial del fet artístic.