Jo i el JOMO

En un món cada vegada més obsessionat amb la recerca d’experiències i la validació externa, el JOMO o joy of missing out emergeix com un oasi de tranquil·litat enmig del frenesí del dia a dia. En contraposició, trobem el FOMO o fear of missing out, aquell vell conegut que ens submergeix en una espiral d’ansietat i de comparació constant, alimentat sempre per la pressió social i l’enveja de les vides aparentment perfectes dels altres. Madurar implica l’acceptació de la nostra situació actual sense sentir la necessitat de comparar-nos constantment amb els altres ni de buscar l’aprovació externa. Personalment, i sobretot d’ençà que he complert els 30, no sento enveja per les persones de la meva edat amb agendes aclaparadores, plenes d’esdeveniments, concerts i plans. Prefereixo cada vegada més gaudir de la calma i la tranquil·litat, valorant les petites coses que m’ofereix la vida i les relacions importants que enriqueixen el meu dia a dia. El JOMO ens ha de recordar la vertadera felicitat, que no es troba en la quantitat d’experiències acumulades o en l’aprovació dels altres, sinó en l’apreciació de la vida tal com és. I jo no canviaria la meva vida per res del món.