Sánchez repetiria eleccions

Una de les darreres debilitats del pensament majoritari català, per mi incomprensible, és la fascinació per Pedro Sánchez i per allò que fa. Tot és audàcia i digne de ser admirat. Doncs bé, preguntem-nos què faria si fos independentista. Per primer cop en molts anys, l’independentisme no ha assolit la majoria absoluta en unes eleccions al Parlament de Catalunya, i el primer que han fet els socialistes, aquí i a Madrid, ha sigut mirar de donar sentit plebiscitari al resultat. Davant d’aquesta situació electoral, l’autor del Manual de resistencia començaria per no acceptar la situació que més beneficia els seus rivals com a insalvable i buscaria nous marcs on desenvolupar la seva acció política i comunicativa. El primer escenari bo per a l’independentisme és governar la Generalitat. Junts ha de buscar el suport d’Esquerra i l’abstenció del PSC. Difícil? Sí. Sobretot perquè ho està fent Puigdemont; si ho fes Sánchez seria una genialitat digne d’estudi. El segon escenari bo per a l’independentisme, compatible amb qualsevol altre, és debilitar tant com pugui els seus rivals. I més si hi ha de negociar. En el cas del PSOE vol dir condicionar la política espanyola i les eleccions europees. I a Catalunya evitar que Salvador Illa sigui investit president de la Generalitat. Això no serà senzill, tenint en compte la situació interna en què es troba Esquerra i que les relacions entre independentistes són autodestructives de fa anys. Si aquest pla aguanta uns mesos –en Pedro ho faria, això d’aguantar–, l’independentisme ha de jugar a fons una partida en què no s’han fet servir totes les cartes: amnistia, possible retorn del president (si s’ha aprovat l’amnistia), fer front als debats que Catalunya ha posposat durant massa temps, gestionar una vegada per totes l’acomplexament respecte dels extrems del moviment –CUP i Aliança–, plantejar un model clar de país, etc., per si no assoleix la investidura, tonar-ho a intentar. Oi, Pedro?