El voraviu
Petaner i dòberman
El ministre Puente no tenia prou pes per bordar al president Milei
Alabat sia Déu si tens un gos petaner, perquè no has fet cas a l’àvia Neus. Quantes vegades t’havia dit que no volguessis gos petaner, ni amic tafaner ni aprenent de barber? Però ja que el tens, has de saber que no l’hauries d’enviar a bordar a un dòberman. Si l’excites a fer-ho i li rius la gràcia, no t’hauria d’estranyar recollir-lo estripat en un voral del camí, ni acabar, tu mateix, fet una pena. Així es mou la diplomàcia espanyola i així ens fa petar de riure el conflicte amb l’Argentina. Berlanga pur! A patacs i mossegades amb altres petaners, el ministre Óscar Puente se n’ha sortit prou bé, en algunes bertranades. Però no eren de prou pes. No l’acreditaven per bordar a un dòberman com el president argentí Milei. Havien de saber-ho, i no tenen perdó si no ho sabien. O ho han fet a consciència per provocar una altra processó, i tampoc tenen perdó. Quan durarà la comèdia? On la portaran? De veritat l’ambaixadora és cridada sine die a consultes? De veritat que s’ha obert una crisi internacional? De veritat l’oposició argentina està amb Espanya i l’oposició espanyola, amb l’Argentina? Als ciutadans, qui ens demanara disculpes per tanta vergonya aliena? És possible que entenguin que cobren per això? Ultimàtums? Rectificacions? Represàlies si no es disculpen? Trencament de relacions diplomàtiques? No sé si Milei consumeix substàncies com deia Puente, però n’haurem d’acabar consumint els ciutadans per aguantar-los!