Quina Girona volem?

Morir d’èxit és una expressió que serveix per assenyalar una necessària adaptació al canvi. Des de fa uns quants anys, Girona és un exemple del que s’anomena “morir d’èxit” o la necessitat de transformar-se per mantenir l’essència. Sigmund Freud ens deia que l’èxit arriba a corrompre tant que et pot fer desaparèixer. El triomf comporta avantatges, com el plaer o el diner, però també molts desavantatges, com l’egoisme o la ruïna econòmica i moral. La vida de Churchill o la de Vincent van Gogh van patir els resultats nefastos del seu èxit. Els grans esdeveniments posen a prova una ciutat petita i delicada que té en el seu Barri Vell la gallina dels ous d’or a un preu excessiu. Sabem quina Girona volem? Ja fa temps que es posa en dubte, com feia Descartes en les seves meditacions metafísiques, el model de ciutat actual. I és evident que existeix un alt descontentament d’una part important de la ciutadania sobre la ciutat que tenim, de turisme i bicicleta. Necessitaríem l’opinió d’un visionari com en Josep Tarrés, malauradament ja desaparegut, perquè ens definís i confrontés la Girona que tenim amb la que voldríem. És la ciutat dels ciclistes que impedeixen el lliure caminar dels ciutadans a peu i la de les botigues a la seva imatge i semblança? És la ciutat dels bars i restaurants que ocupen indiscriminadament les voreres i terrasses públiques pensades per als vianants tot a canvi d’omplir el calaix? És la ciutat del descontrol, la dels joves que s’enfilen a les teulades, la dels cotxes que aparquen en espais restringits o la de la tolerància laxa i esperpèntica dels qui no deixen descansar els veïns en les llargues nits d’estiu? Són la plaça Pallach, el Barri Vell i Temps de Flors uns exemples per posar? És la ciutat de l’esport d’elit que ha quedat petita per acollir tots els seguidors dels equips de fora? És la ciutat de la circulació confusa i atapeïda per un urbanisme del segle dinou? És aquella que té places i jardins dominats pel soroll i la destrucció del mobiliari urbà? Avui Girona és una ciutat ocupada pel consumisme, més per als de fora que per als d’aquí, i on molts ciutadans s’han vist forçats a canviar d’hàbits. Les queixes van en augment i es viu en una confusió permanent perquè s’ha perdut la definició de la ciutat que volem. Si féssim una consulta popular, potser sortiríem de dubtes.