I això a què treu cap, Laporta?

Diguem-ne ingenuïtat, però un vol creure que, en algun racó del seu món, Joan Laporta i companyia són conscients del mal terrible que està fent el desori actual a la imatge del Barça com a institució. Els que tenim la doble condició de patidors en aquest sainet –la d’aficionat i alhora la d’abonat– és possible que mai abans com enguany hàgim fet tantes enquestes encarregades, i pagades, des del club per demanar-nos l’opinió sobre present i futur. I això pot voler dir dues coses: o que, certament, hi ha neguit per la percepció social de com s’estan fent les coses, o que s’està prenent el pols a l’acceptació que puguin tenir algunes mesures doloroses que, potser, algú ja té al cap. I diem això arran de l’últim dels sondejos interns –Observatori Blaugrana– que es van colar al nostre correu electrònic el 20 de maig passat. Enmig d’un magma de preguntes sobre qüestions diverses –el trasllat a Montjuïc, valoració de la salut econòmica del Barça...–, n’hi havia una d’especialment inquietant: la que plantejava quin model de propietat “preferiria per al FCB”, amb tres respostes possibles: continuar com ara en mans dels socis, convertir-se en una societat anònima o una fórmula mixta. Aferrats a la innocència a la qual apel·làvem al principi, un podria pensar que no cal amoïnar-se, que aquesta només és una més de les preguntes que farceixen aquestes enquestes. Però no. La situació paupèrrima en el capítol econòmic i, sobretot, la manera com s’estan prenent les decisions des d’una cúpula presidencialista i de caràcter volcànic, fan que ens hàgim guanyat el dret a sospitar. L’essència de Can Barça està en joc? Podria ser, i, si no, a què treu cap aquesta pregunta, Joan Laporta? Pel que fa a la resposta, ja la diem ara: el club sempre, sempre, en mans dels socis, que hauran de ser l’últim dic de contenció que quedi en peu en vista de tanta irresponsabilitat i frivolitat directiva.