L’‘Orgull gironí’ de Narcís Lagares

D’aquí a pocs dies farà cinquanta-tres anys que Narcís Lagares i Corominas, va fundar Metalquimia, empresa destinada al disseny i a la fabricació de màquines per a l’elaboració de productes carnis. Aquell 26 de maig de 1971 posava la primera pedra del que llavors era per ell un somni, crear alguna cosa pròpia, que transcendís i que a més li permetés guanyar-se la vida. Es pot dir que ara, gairebé amb 87 anys i com a president d’honor de l’empresa i president de la Fundació Metalquimia, ha aconseguit a bastament aquell somni. L’empresa, ja totalment familiar des de 1987, té presència als cinc continents i està considerada com a empresa líder mundial amb tecnologia catalana. I la Fundació treballa en l’impuls de la creativitat i la innovació, la creativació, terme impulsat per Josep Lagares en l’àmbit cultural, científic, tecnològic, educatiu, social i empresarial.

Narcís Lagares, besaluenc de cap a peus, abans de fundar Metalquimia va treballar en diverses empreses com a mecànic i fabricant de màquines. El seu projecte ha construït una gran empresa i a ell l’han distingit amb diversos premis, com el Pont de Plata del seu poble, Emprenedor de l’any a Catalunya en l’àmbit de la innovació, el 2003, o la medalla President Macià del 2006. Continua anant a la fàbrica i no es perd les reunions del departament d’enginyeria ni les de la Fundació Metalquimia, que presideix i que impulsa, entre altres coses, la Simfònica de Corda i Cobla de Catalunya. De petit li agradava el futbol i l’handbol, però també la música, i va estudiar piano a les monges del Cor de Maria de Besalú amb la madre Asunción. Un accident que li va costar un dit als quinze anys li va tallar els estudis. No va ser fins que ja en tenia 50 quan, sota el guiatge de Jaume Cristau, va reprendre els estudis de solfeig, harmonia i guitarra clàssica. I fa poc més de vint-i-cinc anys es va posar a compondre. Ha escrit 42 sardanes, la majoria de les quals les hi ha estrenat La Principal de la Bisbal. I també havaneres i una música per als gegants i els nans de Besalú. Ara ha unit la seva passió pel futbol i per la música i ha compost una sardana dedicada a la temporada que ha fet el Girona FC. L’ha titulada, no podia ser de cap altra manera, Orgull gironí.

L’ha enregistrada La Principal de la Bisbal, dirigida per Francesc Cassú. En Narcís Lagares és, des de petit, culer, però també s’ha fet del Girona i gaudeix del seu futbol menys quan s’enfronten els dos equips, perquè llavors, pateix. D’Orgull gironí, diu que és una sardana saltironant, alegre, en què les tenores i els tibles fan un homenatge a l’himne del Girona de Josep Thió. La llegenda Orgull gironí li agrada i va veure que no hi havia cap sardana que portés aquest títol, ep!, que ell sàpiga. La vol dedicar al club, el Girona FC, i als seus aficionats, aquests que es van tornar bojos quan el Girona va certificar que era equip de Champions al só del Sweet Caroline,que sonava a Montilivi amb d’altres cançons. També és un cant a la ciutat que va acollir la seva empresa i a la feina ben feta que ha fet gaudir tanta gent gironina i ha portat el nom del club arreu pel bon futbol que ha practicat.