Molt més que futbol

Hi ha ocasions en què les pitjors experiències tenen un enorme poder transformador. Raúl Martos va estar dos anys “tocant fons”, no veia la llum “de cap manera”, i se’n va sortir gràcies a l’esport i l’ajuda de familiars i amics. Per això “volia ajudar” igual que l’han ajudat a ell. I ho ha fet amb escreix.

En Raúl va impulsar un equip inclusiu a dins del Club Esportiu Anoia i el bocaorella ha fet créixer aquesta gran família fins a aplegar més de 50 persones en tres equips i una entitat pròpia, el Dream Team Anoia. Tots juguen a la Weleague7, una competició d’equips formats per persones amb diversitat funcional. L’equip blau de l’entitat pujarà a primera divisió després d’haver quedat campions a segona, mentre que el blanc i el groc han quedat tercers i sisens a tercera divisió, respectivament. Però, més enllà dels resultats, tothom coincideix a definir l’equip com “una gran família”. La Isabel hi porta el seu fill Santi des d’Esparreguera i assegura que li ha canviat la vida: “Vam provar diversos esports i equips, però no trobava el seu lloc. Ara al Santi el veus lliure, parla i es fa amb tothom.”

Almudena Cara presideix l’entitat, nascuda amb l’objectiu “que ningú en quedi fora”, conscient de la feinada que hi ha encara per trencar barreres. Un projecte il·lusionant que ha anat engrescant gent que assumeix totes les tasques necessàries en un equip de futbol. Com el pare de l’Andrei, que s’ha convertit en un dels entrenadors. L’Andrei és porter, i aquest era el seu somni des de petit. Ens explica que un company d’equip, en Johny, li diu Ter Stegen. I en Johny hi afegeix: “Soc el que està al darrere, de central, i el que el calma moltes vegades. L’Andrei també em tranquil·litza a mi si fallo.”

L’esport és l’excusa, però el Dream Team Anoia és un espai on tots es troben bé, aquesta gran família que han triat. Com l’Aleix i en David, que són millors amics tot i que són “una mica com Tom i Jerry”, diu l’Aleix somrient. En David explica que en la lliga en què juguen “hi ha molts jugadors boníssims que tenen alguna discapacitat”. L’Aleix l’interromp per dir que “Messi té autisme” i després d’un segon de silenci en David diu: “Doncs el fitxem.” I tots dos esclaten a riure. Molts dels jugadors s’han animat a través de companys amb els quals coincidien a Àuria, una empresa d’economia social de la zona. També hi ha casos a dins de la mateixa família, com el d’en Xavi i l’Èric, pare i fill. L’Èric ja jugava a l’equip i el seu pare patia depressió, que va passar durant tres anys sense sortir de casa. El seu fill li deia que provés d’anar a l’equip i el pare li donava allargues fins que un dia es va dir: “Aniré a provar-ho perquè calli.” I ja s’hi va quedar. “El Dream Team Anoia m’ha ajudat a sortir de la depressió, a tornar a tenir contacte amb la gent”, reconeix en Xavi. I ara pare i fill presumeixen amb orgull de compartir equip. Tots tenen paraules d’agraïment per a Raúl Martos, i ell assegura: “Jo els dec molt més a ells del que ells em deuen a mi.” Doncs això, molt més que futbol.