L’advocat de les causes pendents

Tal dia com avui, fa setze anys que va morir, als 59 anys, l’advocat Sebastià Salellas Magret, a causa d’una infecció. Va ser un cop dur per als molts amics que tenia en el món del dret i de la ciutat de Girona, però també en molts altres àmbits. La seva va ser una vida molt ben aprofitada i en la qual va ajudar molta gent. Humanista, defensor de col·lectius alternatius o directament marginats, en Tià era un revolucionari que va trobar en l’exercici del dret la seva manera de canviar la societat. Ell mateix explicava que s’havia fet advocat per la desil·lusió de no poder fer un país independent i socialista i per tal d’utilitzar el dret a favor de les classes populars i marginades. Ell, cristià que defensava la teologia de l’alliberament, va passar per l’escoltisme, va ser membre de l’Hospitalitat de Lurdes, va ser regidor durant vuit anys, va impartir classes a l’Escola d’Adults de Salt i a l’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi d’Advocats de Girona, va ser jurat dels premis Casero i fundador del Taller de Memòria, Lluita i Resistència, entre moltes altres coses. Però, per sobre de tot, va ser advocat. Va venir a viure de Viladamat a Girona molt jove i va haver de treballar de valent per pagar-se la carrera, que va acabar el 1979. El 1982 va obrir bufet propi. Va portar molts casos mediàtics i alguns s’hi referien com l’“advocat de les causes perdudes”, cosa que no li agradava i en tot cas acceptava que fos “de les causes pendents”.

Li agradava ser professor a la Universitat de Girona i li va doldre, i molt, haver de deixar de ser-ho. Ho recorda el seu fill, Benet Salellas, en el darrer capítol d’En encesa espera, el llibre que ha publicat basant-se en uns papers que va trobar al despatx del seu pare. En Tià va ser advocat d’alguns dels detinguts en l’operació Garzón i anys després va aconseguir que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemnés l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures que es van denunciar. Això va ser el 2004. Tres anys abans, un grup d’estudiants volia reflexionar a la UdG sobre la llei antiterrorista i l’espai d’impunitat que generava per a la tortura i ho va fer en el marc d’unes jornades anomenades Introducció a la cara fosca de l’estat de dret. Tià Salellas hi va ser convidat, així com algunes de les persones torturades. També hi era la companya sentimental d’un noi acusat de formar part del Comando Barcelona d’ETA.

La jornada es va fer per l’actitud ferma del degà de la facultat, tot i els intents de prohibir-la per part de tres catedràtics. Tot i així, l’ambient va ser molt tens, amb cartells contra els participants i amenaces físiques. Aquells catedràtics eren al darrere de la manifestació i, posteriorment, de la no renovació del contracte a Tià Salellas per continuar fent classes. Aquesta decisió li va provocar dolor, molt més del que podien pensar els qui el van vetar. Val molt la pena recordar els fets del 1992, ben recollits per Benet Salellas en el seu llibre. I recordar el paper que hi va tenir Tià Salellas, “una bona persona, un ciutadà compromès amb el seu país, un lluitador per la justícia i la defensa dels drets humans”, com el va definir el filòsof Josep-Maria Terricabras. Se’ls troba a faltar, a en Tià i a en Terri.