Tèrmits en dansa

En els últims informes sobre el clima, les perspectives són desoladores. El Servei de Canvi Climàtic Copernicus avisa que ja fa un any que la temperatura global del planeta és superior a 1,5º en relació amb l’era preindustrial. Aquest és el límit suportable que fixaven els Acords de París per al 2100. A finals de segle, si les mesures no funcionen, si la disminució del consum de combustibles fòssils i de l’emissió de gasos no fa l’efecte desitjat, s’arribarà als 2,7º d’increment, segons els estudis de l’IPCC, el panell d’experts. Segons aquest mateix organisme i en funció dels paràmetres que fa servir la NASA, la mitjana d’elevació del nivell del mar serà d’uns 50 centímetres a començament del segle XXII. És a dir, un desori, una tragèdia. No cal que els expliqui a què es veuran abocats els nostres nets. Alguns dels efectes ja són perceptibles, però resulta que tots veiem en l’horitzó onades gegants que engoliran els pobles de la costa, sequeres que convertiran hectàrees de regadiu en deserts de terres esmicolats i malvestats diverses que ens acostaran a les escenes de les pel·lícules de catàstrofes.

Comptem, doncs, amb un final operístic. Els més optimistes clamen al cel perquè arribi un senyal determinant en forma de meteorit definitiu que s’ho emporti tot de cop. Amb el que no comptàvem, però, és amb els tèrmits. Segons un recent estudi belga, tant l’escalfament del planeta com la globalització del comerç, provocaran una invasió dels insectes que s’alimenten de fusta. Viatjaran en massa des de zones tropicals, on hi ha colònies que són autèntiques catedrals en forma de monticles, i s’instal·laran i es reproduiran entre nosaltres d’una manera ferotge. Faran una feina discreta i constant. Abans que el món s’acabi (ofegats, suats, assedegats) veurem com s’ensorren de cop el mobiliari, les portes, els armaris i les bigues mestres. Abans de l’apocalipsi, se’ns faran miques els somnis domèstics. Que tinguin un bon dia.