Els temporers i els governs d’esquerres

El paer en cap, el socialista Fèlix Larrosa, ha saltat aquests dies a les pàgines de l’actualitat nacional per unes declaracions sobre els temporers de la fruita que ja han començat a arribar a la ciutat i que, alguns d’ells, estan dormint als carrers. Larrosa ha acusat uns innominats ajuntaments del sud de l’Estat espanyol de pagar el bitllet d’autocar amb destinació Lleida a una sèrie indeterminada de ciutadans estrangers que, sense tenir permís de residència ni contracte emparaulat ni cap altre document oficial que els permeti ser empleats, volen treballar en la campanya de la fruita. Es tracta d’estrangers sense papers que confien que algú els encarregarà, en negre, formar part d’alguna partida de feina durant els dies de recollida.

“No és nou, però és lamentable. Ho tinc acreditat: qui ha pagat els bitllets i qui són els beneficiats”, va dir en una roda de premsa explicant als mitjans locals com seria la campanya de la fruita. Després, preguntat en ràdios i tertúlies diverses, va abaixar una mica el to i va dir que potser no es pot denunciar legalment, i s’ha negat a dir el nom de cap ajuntament implicat en la suposada conxorxa. El cas és que, segons Larrosa, alguns alcaldes andalusos fiquen els estrangers sense papers als autocars perquè després siguin els serveis socials de Lleida els qui hagin de fer front a l’emergència social que significa tenir desenes de persones sense llar, sense feina i sense papers esperant a les places i carrers de la ciutat que algú els vingui a buscar per treballar de manera clandestina. No és estrany que abaixi el to: si continua per aquest camí acabarà com algun d’aquells desagradables governs d’ultradreta de la UE, més obsessionats a taponar l’arribada de la immigració i assenyalar territoris culpables, que no pas a gestionar-la de manera humanitària. Amb l’afegit que, fins a nou avís i sembla que anirà llarg, l’Estat espanyol no té fronteres internes i ningú pot impedir que un autocar desplaci persones d’un punt a un altre de la pell de brau. Amb la legislació espanyola a la mà, l’únic que pot fer la Paeria de Lleida és atendre els casos de persones vulnerables i sense recursos que es trobin a la ciutat.

L’alcalde anterior, el republicà Miquel Pueyo, va demanar al govern més progressista i d’esquerres de la història de l’Estat que atorgués algun tipus de permís excepcional perquè es pogués contractar aquesta mà d’obra que s’aplega per treballar i que, segons el conveni del camp, tindria dret a un habitatge per part del contractista. No li ho van concedir. L’anterior govern local també va promoure un gran alberg per fer front a aquesta crisi recurrent, però el PSC de Larrosa ho va aturar, fent contents els veïns que s’hi oposaven perquè no volien un centre d’estrangers a prop.

El resultat és que, un any més, es repeteix una situació humanament penosa al centre de Lleida i la culpa, segons l’alcalde progressista de la ciutat, és d’algú que no sabem qui és i que viu a gairebé mil quilòmetres d’aquí.