El viatge cap al respecte

Hi ha una cosa màgica a treballar en un aeroport, especialment en un lloc tan cosmopolita com Barcelona. Com a hostessa de terra, tenia el privilegi de ser part de l’experiència internacional: la diversitat de persones, les històries de viatge i l’emoció a l’aire. Però no tot són somriures i bons moments. També hi havia moments difícils, moments en què l’estrès i la tensió flotaven en l’aire. Els passatgers, nerviosos o frustrats pels seus vols o per les llargues esperes, es desfermaven contra el personal de l’aeroport i convertien l’ambient en una muntanya russa emocional. Cada matí, abans de dirigir-me a la feina, desitjava amb totes les meves forces poder evitar discussions amb els passatgers i tornar a casa sense cap incident. Lamentablement, la realitat era diferent... Poc comú era el dia en què tot sortia bé i amb tranquil·litat. En la meva experiència treballant en una companyia low cost, els conflictes amb els passatgers eren fins i tot més comuns i difícils de bregar. El seu mal humor i la falta de respecte cap als treballadors era una cosa que em deixava sorpresa. Per què he de suportar insults simplement perquè algú no vol pagar pel seu equipatge a temps? Quina culpa tinc de seguir les regles de la companyia? Personalment, sempre intento comprendre els passatgers i ajudar en tot el possible amb un somriure a la cara. Però, per favor, tinguin paciència amb nosaltres també. He vist companys insultats i fins i tot agredits, jo inclosa. Entenc que els aeroports poden ser llocs estressants, però respectem-nos i ajudem-nos mútuament. Després de tot, estem tots en el mateix viatge, veritat?