Infermeres universitàries

Aquest any en fa quaranta que va sortir la primera promoció de diplomats universitaris d’infermeria a Tarragona, fruit d’un necessari canvi d’estudis que es va anar implantant progressivament a altres ciutats. El primer curs va començar de forma anòmala al febrer, perquè encara no havien donat tots els permisos per començar quan tocava. Eren uns temps en què ser infermera (en femení, perquè aquesta professió “és femenina i això ho hem pagat car al llarg dels anys”) no gaudia de reconeixement ni acadèmic ni social ni en el mateix àmbit hospitalari. “Venim d’una època molt fosca; la infermeria no era universitària i hi havia moltes mancances per poder cobrir les necessitats de la gent”, explica Gemma March, una de les alumnes d’aquella promoció, que es va especialitzar com a llevadora. Aquest dissabte participarà en la trobada que s’ha organitzat al parc sanitari de l’hospital Joan XXIII, que reunirà els diplomats d’aquella primera fornada provinents d’arreu de Catalunya i d’Espanya. Parlem amb la Gemma perquè vol que en quedi testimoni: “Volem visibilitzar d’on venim i on anem. Hem anat cap a una professió universitària, amb un desplegament de responsabilitats i la posada en marxa de projectes per millorar la salut de la ciutadania.” Encara queda, però, alguna punxa clavada: dels pocs acords signats amb el conseller de Salut a principis d’any després de quaranta dies de vaga del sector contra les condicions laborals, no se n’ha fet realitat cap. “L’administració ens va prometre millores i no les hem vist. A veure si en els propers mesos...” A veure.