Peluts de dretes

La dreta postmoderna més populista ja no en fa prou vampiritzant el llenguatge de l’esquerra de tota la vida posant-se cada dos per tres a la boca la paraula llibertat sense que els exploti ni el cervell ni el sentit del ridícul: ara imiten fins i tot el pentinat antigament associat als peluts comunistes. Això sí, posant la frondosa crinera en mans de perruquers selectes d’aquells dedicats a un sol client disposat a deixar la nòmina en una presumpta obra d’art capil·lar, encara que a la vista de la gent normal sembli una tifarada per barret. Tenim exemples rotunds en Donald Trump, Boris Johnson i Javier Milei, tres manaires que hauran passat per la història deixant el rastre de damnificats habituals –o sigui pobres, dones i immigrants– escombrats de les seves agendes polítiques amb la mateixa facilitat amb què el barber escombra els pèls de les rajoles al final de cada jornada. Darrerament qui rondina tothora és en Milei: fixem-nos que només li faltaria una mica de barba de boc per tenir la pinta del Che Guevara, la icona anticapitalista del segle XX. Tant que els odien, als peluts d’esquerres, i en canvi tant que s’hi volen assemblar físicament i tant que els sedueix pervertir-ne el lèxic. De gustos estètics no hi ha res escrit, de programes electorals, en canvi, en tenim les bústies plenes. Durant la campanya “l’anarcocapitalista” argentí no s’amagava pas de la necessitat d’aplicar un duríssim reajustament econòmic, segons ell indispensable per recuperar la dignitat del país. I el resultat ja el tenim a la vista: quan va assumir el càrrec el 44% de les famílies patien pobresa, ara el percentatge ha pujat al 66% i l’Estat s’ha afanyat a negar cobertura a malalties com ara el càncer. José María Aznar, un altre pelut de dretes, ho ha celebrat: “Felicito Milei, l’Argentina va pel bon camí.” Ho lamento per als argentins, Aznar ja va demostrar els mals dots profètics buscant en va armes de destrucció massiva inexistents a l’Iraq. També, és clar, hi ha peluts d’esquerres que ara són de dretes, Felipe González és el senyor X d’aquesta colla. Acaba de sortir carregant ridículament contra Pedro Sánchez i Rodríguez Zapatero. Els perruquers de capçalera solen ser per a tota la vida, els principis ja es veu que no.