Censura a Eurovisió

La final del Festival d’Eurovisió d’enguany, celebrada a Suècia, va desfermar un escàndol polític: l’organització de l’esdeveniment, la Unió Europea de Radiodifusió –un ens que no té cap relació amb la Unió Europea–, no va permetre l’entrada de banderes europees al recinte. Això va indignar la Comissió Europea: el seu portaveu va qualificar com a “absolutament lamentable” el veto a l’ensenya dels dotze estels. De fet, no hi havia una prohibició expressa d’aquest símbol, sinó que només estava permesa l’entrada de banderes dels estats participants al certamen. L’objectiu era, en realitat, evitar que hi traguessin el cap les nacions sense estat i les causes que posessin en dubte l’oficialitat imperant. El censor va cometre l’error de no incorporar entre els supòsits acceptables la simbologia comunitària i el control d’accés es va agafar la norma al preu de la lletra. Aquesta mateixa Unió Europea de Radiodifusió és l’encarregada d’organitzar un debat entre candidats a la presidència de la Comissió Europea, els anomenats Spitzenkandidaten. Si al seu esdeveniment musical van mostrar la seva fòbia a la diversitat, no podíem esperar res gaire diferent al debat polític. L’Aliança Lliure Europea és el partit que aplega diversos projectes sobiranistes i independentistes d’arreu del continent. Als Països Catalans en formen part ERC, Més Compromís (País Valencià), Ara Més (Illes Balears) i Unitat Catalana (Catalunya Nord). També hi són els gallecs del BNG i els escocesos de l’SNP, només per posar un parell d’exemples. L’Spitzenkandidat de l’Aliança Lliure Europea, Raül Romeva, ha quedat exclòs del debat perquè l’ALE comparteix grup parlamentari amb Els Verds. Amb l’argúcia d’un únic participant per grup parlamentari, amaguen el partit de les nacions sense estat, obviant que els grups parlamentaris es poden formar, desaparèixer o modificar després de les eleccions.