Prades: comtat rediviu

De tothom és sabut que un tramat com més punts d’intersecció té i més propers són més fort és, més aguanta i més útil pot resultar. Això passa, a la pràctica, amb les xarxes de pescar o les borrasses d’arreplegar olives i, també succeeix quan allò que hom es proposa d’aconseguir té valor intangible. I és precisament a això a què em vull referir.

Aquest maig, concretament el dia 6, s’han complert 700 anys de la creació, per part del rei Jaume II, del comtat de les Muntanyes de Prades tot vinculant-lo als dominis que havien pertangut al noble Guillem d’Entença, un acte, en paraules de l’historiador Eduard Juncosa Bonet, “de sobirania remarcable pel fet que per primer cop un monarca de la Corona catalanoaragonesa fundava un comtat de bell nou sobre un territori de la Catalunya Nova que fins aleshores havia estat de plena jurisdicció reial”.

Aquests fet històric, que per ell mateix evidencia una projecció secular de la dinastia que ens ha estat pròpia, ateny, per aquest senyoriu concret, el territori tarragoní en bona part de les comarques del Priorat, el Baix Camp, la Ribera d’Ebre i la Conca de Barberà. D’aquí que m’hi refereixi pels 700 anys que compleix, pel seguit d’actes de celebració que s’han esdevingut i s’esdevindran al llarg d’un any a l’àmbit de l’antic senyoriu i, sobretot, perquè un total de trenta-dos ajuntaments, catorze pedanies, vuit arxius, dos museus, set centres d’estudis i quatre associacions culturals integren el conjunt d’agents que han pres la decisió de sumar esforços, amb la coordinació del Dr. Juncosa, que n’és el comissari, per tirar-ho endavant. La proposta segueix el principi filosòfic del dret privat romà quod omnes tangit reinterpretat a l’edat mitjana pel dret canònic i el dret civil com: “Allò que a tots ens toca, allò que a tots ens afecta per tots ha de ser aprovat i per tots ha de ser impulsat” i l’inici de la celebració, el dia exacte de la creació del comtat, ja ha estat un acte col·lectiu –literalment a l’uníson– perquè, al pregó que anunciava els 700 anys del fet històric, s’hi ha sumat el toc de festa de les campanes.

A hores d’ara, s’han iniciat les conferències que s’aniran celebrant per tot el domini del comtat i també tot d’actes transversals que van de publicacions científiques a infantils –com una auca il·lustrada per Pilarín Bayés–, de cursos de paleografia que desvelin la història dels municipis a documentals i exposicions itinerants. El logotip del projecte segueix el fil històric d’un segell original del comte Ramon Berenguer (segle XIV) que va reinterpretar Lluís Domènech i Montaner des del modernisme i que Pilarín Bayés ha ressituat en l’actualitat i per a públic infantil. En definitiva, un dens tramat d’agents actius i d’actuacions que, per les interrelacions en què se suporta i pel projecte comú assumit, pot fer tornar a viure amb projecció de futur un llegat identitari propi de 700 anys.