Barallats sumen menys

Les eleccions del 12-M han certificat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament. Els tres partits que van conduir el procés (Junts, ERC i la CUP) i que van arribar a tenir 74 diputats, ara només en sumen 59 i han malbaratat un suport social considerable. Els motius d’aquest descens són múltiples, però d’entre aquests cal comptar-hi, de ben segur, la guerra fratricida que han mantingut Junts, ERC i la CUP, sobretot des de l’endemà mateix del referèndum de l’1 d’octubre i de la declaració fallida d’independència. Des d’aleshores, hi ha hagut una guerra sense treva que esclatava per qualsevol excusa i en qualsevol escenari, ja fos en el govern o al mateix Parlament; una guerra que ha contribuït al desconcert i a l’apatia de molts votants independentistes. A banda de les animadversions personals, un dels grans problemes ha estat el de la dificultat d’acordar un relat i un full de ruta compartits; un problema, tot sigui dit, general en l’independentisme.

En el cas dels partits polítics, és evident que les diferències entre Junts i ERC són notables, tant en l’aspecte de tradició política i d’ubicació en l’eix esquerra-dreta com d’estratègies a seguir. Però també ho és que sense un acord de mínims en allò que fa referència a l’agenda nacional serà difícil que el país avanci cap a la independència. O dit, d’una altra forma: sense uns partits sobiranistes amb una estratègia compartida, difícilment avançarem en l’objectiu que es va fixar el 2012. Molt probablement, en aquest moment les prioritats d’alguns d’aquests partits són reforçar-se internament i trobar nous lideratges; però també hi hauria d’haver la d’establir ponts de diàleg que permetessin una coexistència raonable entre ells i ens permetessin albirar un futur il·lusionant com el que va haver-hi abans de l’1 d’octubre. El 2014, quan es va parlar per primera vegada d’una coalició entre CDC i ERC per a les eleccions europees, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va sentenciar: “Separats sumem més”; una frase que es va tornar a repetir després de l’experiència de Junts pel Sí. Potser tenia raó, però el que queda clar és que “barallats sumen menys”.